Marta Romeu és estudiant del Diploma de Música Avançada i So d’Eumes.
En aquesta entrevista ens explica el seu projecte musical “Voldria dir-te” i els avenços del seu nou àlbum. També, ens parla sobre el dia a dia a l’escola i ofereix consells per aprofitar els estudis al màxim.
No et perdis la nova revolució del panorama musical!
Explica’ns sobre tu
Sóc Marta Romeu, estudiant del Diploma d’Eumes, i actualment estic cursant segon. Tinc un projecte personal que es diu Tramma (amb dues “m”), en el qual estic en procés de creació d’un nou projecte que es llançarà a partir de 2023.
Quan vas decidir dedicar-te a la música professionalment?
Realment, crec que com la gran majoria d’artistes, un cop comences a tocar el piano, la guitarra o a cantar, hi ha un gran somni i un tabú sobre poder-te dedicar a això. Per a mi, sempre ha estat un somni, un objectiu, que tinc des de molt petita. Quan vaig poder estudiar professionalment en l’àmbit musical, vaig voler estudiar a Eumes.
Parla’ns del teu àlbum “Voldria dir-te”. Com va ser el procés de creació?
Voldria dir-te és un àlbum on totes les cançons són en català; va ser una experimentació a nivell artístic. No sabia gaire bé què fer, quins estils ni com volia enfocar la meva música, però em va servir molt per saber realment què vull i en quin idioma i estil vull expressar-me. El projecte que estic fent ara no té res a veure.
Quins gèneres fusiones en els teus temes?
L’últim àlbum va ser una experimentació i realment vaig voler provar una mica de tot, sense centrar-me en cap estil concret. Potser vaig treballar en un concepte que era la música urbana, que en aquell moment em cridava l’atenció.
Des del cor, ara mateix, els estils amb els quals em moc més i potencio la meva veu són: soul, R&B, disco, dance, pop… Tota aquesta música.
Quines són les teves influències musicals?
Tinc un problema perquè m’agraden moltíssims artistes, de molts estils diferents. Puc anar des de Michael Jackson, a Bach, de Bach a Mozart, de Mozart a Aliz, d’Aliz a Dua Lipa… Rigoberta Bandini, també m’agrada moltíssim, Bee Gees… Abba! És el meu grup preferit.
On ha estat el lloc més especial on has interpretat les teves cançons?
És difícil, molta gent m’ho ha preguntat, però és complicat perquè divideixo els concerts en tres parts: tu com a músic, el públic i el festival en si. Crec que va ser o el Festival Strenes, o a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, o al Camp Nou. Alguna de les tres.
Parla’ns del teu tatuatge més secret
Per molt que hagi tocat des de molt petita en bars, locals o pel carrer, el meu primer concert més oficial va ser a la sala de concerts La Mirona. Em va fer molta il·lusió perquè just va coincidir amb el mateix dia que llançava l’àlbum i, com que era tot molt surrealista, em vaig tatuar al peu: 15 d’octubre, La Mirona.
Va tenir molt de “boom”, la gent va al·lucinar. Després se’m va esborrar, no queda res del tatuatge, i ara hem decidit amb el grup que em tatuaré tots els concerts, perquè s’esborra.
Serà la meva forma de màrqueting!
Ara estàs estudiant el Diploma de Producció Musical a Eumes… Com t’ajuden aquests estudis a professionalitzar la teva carrera musical?
Eumes realment és una passada perquè quan vaig entrar aquí no tenia ni idea de l’aprofitament que podia treure’n en producció. És a dir, jo vaig arribar amb el Logic, que semblava la Thermomix, sonava fatal.
Sabia cantar, tocar el piano i compondre, però tot molt acústic. Notava que tenia una gran creativitat, per exemple, aquí hi posaria un baix, aquí una bateria, i arribar a Eumes ha estat com posar les coses en situació. M’ha ajudat en producció, en organització, en idees… En realitat, en moltíssimes coses, perquè és un fil conductor que fa que la composició em porti a la producció i la producció a la composició.
Per exemple, història de la música és la meva assignatura preferida. Sempre s’ha sentit parlar dels grups que més han destacat a nivell històric, i tenir una assignatura que desenvolupa tots els estils, m’agrada molt.
Sí que és cert que, per molt que tinguis un horari de classes, on més he après ha estat a casa. No autodidacta, sinó que amb els conceptes que m’han donat a classe, jo arribava a casa i em deia “amb el que m’han explicat, per què ha fet això el professor?” I així és com realment ho entens; si no, no et serveix de res.
