Joan és un estudiant de segon del nostre Diploma en Música Avançada i So. Quan estava a tercer de la carrera de Biologia, es va adonar que volia dedicar-se a la seva veritable passió: la música. Així va ser com ho va deixar tot i va venir de Vic a Girona per estudiar Producció Musical. Cada dia aprèn una mica més i ja es pot dir que s’està fent un nom dins de la indústria, i amb el seu positivisme i bon rotllo, estem segurs que arribarà tan lluny com vulgui.
Segueix llegint per conèixer una mica més de la seva història.
Hola Joan, explica’ns sobre tu
Em dic Joan, sóc de Taradell (Osona, BCN), i estic estudiant el segon any del Diploma de Música Avançada i So a Eumes. Abans de la quarantena, treballava com a DJ en diferents sales, festes i tal, però amb el confinament… doncs res d’això, i em dedico exclusivament a estudiar i a produir música.
Quin tipus de música t’agrada?
En general, tot el que no sigui monòton o repetitiu, de qualsevol estil. Tant acústica com electrònica, tant música molt eufòrica per saltar (la que produeixo majoritàriament) com música més tranquil·la, reflexiva, i a poder ser melòdica. Per això, el techno, amb totes les seves variants, que apassiona molts companys de classe i professors, no m’atrau massa.
Parla’ns sobre els teus projectes musicals
Ara mateix tinc 3 projectes musicals oberts.
Per una banda, com a K-ZU (el meu nom artístic), faig música electrònica dance (EDM). Música de festival, bàsicament progressive house, però també em moc pel Big Room i el Bass house. Fins ara he publicat 2 temes amb la discogràfica Addicting Records de Marsal Ventura, i el 24 de desembre llançaré el meu tercer tema, també amb ells.
Per altra banda, encara dins de l’electrònica, porto gairebé un any treballant en silenci en un altre projecte artístic, dedicat als estils més durs: el Hardstyle i el Hardcore, sobretot de les variants més melòdiques. Tinc diverses cançons ja acabades, que encara no he publicat, i estic ultimant-ne algunes més per llançar un àlbum d’aquests estils sota el nom artístic Hard Soul Scientist.
Finalment, però no menys important, tinc un grup de Pop-rock català, del qual sóc el productor, lletrista (juntament amb un íntim amic que és compositor i director d’orquestra, Jofre Bardolet) i guitarrista. El grup es diu Els Klàssics i vam publicar el nostre primer tema fa molt poc, al novembre. Fins ara hem publicat 4 temes, l’últim dels quals és una cançó de Nadal molt tendra: La Nadala d’Els Klàssics. Ha agradat molt, i ens l’ha promocionat una televisió local, que ens va gravar i editar el videoclip, i el passen cada dia pel seu canal.
Quan vas començar amb la música?
Sempre m’ha agradat la música. De petit vaig començar a cantar en una coral, però cantar mai ha estat el meu fort, i a l’ESO vaig començar a anar a classes de guitarra. A primer de carrera (estudiava biologia) un dia estava tocant amb uns companys de classe a casa meva, i quan van marxar, vaig continuar jo sol, improvisant melodies. I vaig pensar “ostres, això que estic tocant és bo, com molaria gravar-ho en algun lloc, fer-ne una cançó i fer-me cantant“.
Com deia, no canto bé, però sabia de l’existència del FL Studio, el programa amb el qual vaig començar, on podies escriure melodies i que fossin interpretades per sintetitzadors, sense necessitat de cantar. Així, creant melodies en aquest DAW, vaig començar a produir música.
En quin moment vas veure que volies dedicar-te a la música?
Com deia, vaig començar a produir quan estava a primer de carrera de biologia. Durant el segon any de la carrera, hi dedicava cada cop més hores a fer música, fins i tot més que a la pròpia carrera. A tercer vaig anar d’Erasmus, i per diverses circumstàncies tenia poques hores de classe, així que, durant l’estada, a part de viatjar molt, fer amics i sortir de festa, vaig dedicar moltes hores a produir i a aprendre a punxar. Vaig conèixer uns nois que organitzaven algunes de les festes per als Erasmus, els vaig demanar si em deixaven punxar en una festa i em van dir que sí. I aquí la meva vida va canviar completament. Vaig punxar per primera vegada en una petita discoteca de Zagreb (on feia l’intercanvi) davant de més de 300 joves que també estaven d’Erasmus, molts amics meus, i va ser brutal. Però és que, a més, estava fent música que ja començava a sonar més o menys decent. I vaig començar a veure que potser era possible. Així que, estant a Croàcia, a mig del meu tercer any de carrera (i amb bones notes), després de moltes nits sense dormir pel debat intern que tenia al cap, vaig trucar als meus pares i els vaig dir que volia deixar la carrera i dedicar-me a la música. Això va ser al gener de fa dos anys.
Com vas assabentar-te d’EUMES?
Em sonava el nom de l’escola per un conegut que hi estava estudiant. Durant aquestes setmanes d’incertesa en què començava a plantejar-me deixar la carrera, vaig buscar per Internet i EUMES va ser una de les escoles que em va aparèixer.
Què et va fer donar el pas d’estudiar música?
Veure que passava moltes més hores produint música que estudiant per la carrera, fins i tot els dies abans dels exàmens. I vaig fer una reflexió que em va obrir els ulls.
Una de les sortides més clares de biologia (o de qualsevol ciència) és ser investigador en un laboratori. Per això necessites estudiar 4 anys de carrera, més 1 o 2 de màster i 4 més de doctorat. Això són un mínim de 9 anys. Amb 9 anys estudiant música, amb la intensitat i les hores que hi posava (i hi poso), arribes on vulguis.
Però no només amb la producció, amb qualsevol àmbit. Amb la biologia, o amb qualsevol carrera, el mateix. Però, és clar, t’ha d’agradar molt una cosa per estar-te estudiant, practicant, produint o el que sigui, 8, 10, 12 hores al dia o les que facin falta. Veure-ho així és el que em va convèncer del tot.
Quan vas decidir estudiar música, et vas trobar amb dificultats socials?
Tothom, sobretot els meus pares, m’ho van qüestionar. Cosa que em sembla molt normal, tenint en compte que em quedava només un curs per acabar la carrera. Però ho tenia tan clar, que obligar-me a seguir la carrera només per tenir un títol que no hauria utilitzat en la meva vida m’hauria fet tan infeliç, a més de fer-me perdre un any de la meva vida, que tothom ho va entendre, els meus pares els primers.
Tinc molta sort dels pares que tinc, no només em van donar suport, tot i tenir els seus dubtes, sinó que a més em paguen els estudis a EUMES.
Què et va sorprendre la primera vegada que vas arribar a EUMES?
Moltes coses. Només arribar, les pròpies instal·lacions ja em van deixar un somriure que em va durar tot el dia. Però a més, estar envoltat de gent que té el mateix interès que tu, a qui pots parlar de plugins, de sintetitzadors o del que sigui i no pensen “quin rotllo”, com passa quan expliques alguna cosa sobre el tema a qualsevol altra persona que no és del món…
Va ser una cosa al·lucinant… passar els descansos parlant del que ha explicat un profe, o d’artistes que ens agraden… Però el que més em va sorprendre va ser veure’m a mi mateix arribant a casa i repassant el que s’ha treballat el mateix dia a classe perquè realment m’agradava, per aprendre, no per aprovar. Allò típic que et diuen a l’ESO, al batxillerat i a qualsevol carrera de “heu de repassar quan arribeu a casa”, que a la meva vida havia fet? Doncs no només repassava, sinó que buscava més informació per ampliar, ho aplicava a les meves produccions… I ho segueixo fent.
Com descriuries la teva relació amb els professors?
En general molt bona. Els professors es preocupen molt dels alumnes, que aprenguis. Que escoltin la teva música fora de l’horari lectiu per donar-te feedback, o t’ajudin amb qualsevol problema que tinguis… no té preu. Realment estic molt content amb el professorat.
Quin ambient es viu dins l’escola?
Molt productiu. Tothom està obert a col·laborar, a donar consells, i tots som uns “frikis”, en el bon sentit. Així que l’ambient en general és molt bo, perquè fas amistat amb gent a qui apassiona el mateix que a tu, amb qui pots compartir èxits, frustracions i música en general. Realment et sents molt acompanyat.
I a més, et relaciones amb gent que fa estils musicals molt diferents del teu, amb la qual cosa aprens moltes coses noves i fas col·laboracions que si no, ni t’ho plantejaries.
Explica’ns alguna anècdota a l’escola
Aquest any, els dimarts, als de segon curs ens tocava Mescla i Masterització mentre que als de primer, Disseny Sonor. Les classes estan a prop, així que, si la música està molt forta, se sent a l’altra aula. Els profes de les dues assignatures són molt enrollats, i algun dia hi ha hagut una mica de guerra de volum, com a broma… Va ser força divertit, la veritat!
A qui recomanaries estudiar a EUMES?
Literalment a tothom qui es vulgui dedicar a la producció de música, sigui quin sigui el gènere. S’aprèn moltíssim, de debò. Ho pots notar en qüestió de mesos. Mires un tema que vas fer fa uns 3 mesos, i ja hi trobes moltes coses que podries millorar perquè s’aprèn a una velocitat increïble.
Quina empremta vols deixar en el món de la música?
Vull que la meva empremta sigui la meva música, que faci sentir a la gent que m’escolta com jo em sento quan escolto els meus artistes preferits.
Amb ganes de saltar, de menjar-me el món, de viure a tope.
Com et veus d’aquí a cinc anys?
Punxant en festivals d’arreu del món, sigui com K-ZU o com Hard Soul Scientist, i/o amb molts concerts per Catalunya/Espanya amb Els Klàssics. Haver publicat molta i bona música, i amb un estudi propi, on continuar fent música per compartir amb tothom.
