El compressor és una eina tremendament útil quan sabem com utilitzar-la, però també és una de les eines que sovint costa més d’entendre al productor novell.
Sabem que serveix per reduir la dinàmica i que també s’utilitza en tècniques com el ducking. Tot i això, m’agrada entendre els compressors com eines per donar forma al so, més que no pas com un simple recurs tècnic.
És a dir, el compressor ens permet:
- Modificar l’atac d’un so
- Controlar el decaïment
- Augmentar el moviment i la sensació musical
D’aquesta manera, entenem millor la seva funció musical, i no només la part tècnica que sovint es resumeix en articles que acaben dient “fes servir les orelles” sense donar gaire guia real.
Els paràmetres del compressor
Abans d’entrar en matèria, fem un breu repàs dels paràmetres bàsics:
- Threshold: llindar (en dB) a partir del qual el compressor comença a actuar.
- Ratio: relació entre els dB que entren i els que surten.
- Attack: temps que triga el compressor a actuar un cop superat el threshold.
- Release: temps que triga el compressor a deixar d’actuar i tornar la senyal al seu estat original.
Tenim clar què vol dir reduir la dinàmica: disminuir la diferència de volum entre les parts més fortes i les més fluixes, aconseguint una senyal més uniforme i present.
Això és especialment útil, per exemple:
- Quan un vocalista canta de manera poc uniforme
- Quan un baixista toca algunes notes molt fortes i d’altres massa fluixes
En aquests casos, el compressor ens ajuda a corregir aquestes diferències.
Més enllà de corregir: ús creatiu del compressor
Però… què passa quan volem:
- Augmentar la pegada d’un so?
- Allargar la caiguda per engreixar una caixa?
- Fer un ús més creatiu del compressor, i no només corrector?
Aquest tipus d’aplicacions són les que veurem a la segona part d’aquest article, on parlarem del compressor com a eina creativa dins la producció musical.
Compressió: abans o després de l’equalització?
Aquesta és una de les grans preguntes dins del món de la producció musical. Segur que heu sentit arguments a favor i en contra de col·locar el compressor abans o després de l’equalització.
Aquí va la meva manera de treballar, la meva cadena habitual:
- Equalització subtractiva
- Compressió
- Equalització additiva
Per què aquesta cadena?
- Primer elimino tot allò que sobra o cal corregir, de manera que només envio al compressor la part útil del so.
- Després aplico la compressió, ajustant-la segons el material i el resultat que busco.
- Finalment, utilitzo una equalització additiva per donar color i ressaltar característiques del so ja net i controlat.
A la segona part d’aquest post aprofundirem en els diferents usos del compressor i com aplicar-lo de manera creativa en la producció musical.
Si vols entendre de debò com funcionen els compressors, l’equalització i les eines clau de la mescla, al Diploma en Música Avançada i So d’EUMES treballem la producció des d’un enfocament pràctic i musical, aplicant aquests conceptes en projectes reals.
