El passat 20 de febrer, el productor i compositor Dani Trujillo va visitar EUMES per impartir una màster class intensiva sobre disseny sonor, producció musical i mescla aplicada a projectes audiovisuals. Durant gairebé dues hores i mitja, l’alumnat va poder endinsar-se en el funcionament real de la música dins del llenguatge audiovisual i en les claus per introduir-se professionalment en aquest sector.
El paper del disseny sonor en l’audiovisual
Al llarg de la sessió, Dani Trujillo va mostrar com la música i el so no només acompanyen la imatge, sinó que tenen una funció narrativa fonamental. Els elements sonors aporten informació a l’espectador, el situen emocionalment i condicionen la manera com interpreta el que està veient.
En aquest sentit, va diferenciar entre:
- Música diegètica, aquella que prové d’un element present a la imatge.
- Música no diegètica, externa a l’escena però clau per reforçar el relat.
La música ha d’adaptar-se constantment a la imatge i actuar com un element de comunicació, ajudant l’espectador a entendre què està passant en cada moment.
Exemples pràctics de música i narrativa visual
Per il·lustrar aquests conceptes, es van analitzar diversos exemples de cinema:
El de una escena de “Atonement”, per exemple, on un so pertorbador que prové del brogit d’una abella, que inicialment no està a la imatge comença a sonar sotilment fins que es converteix en el protagonista de la escena i aconsegueix conduir-nos la mirada fins on li interessa: apareix una imatge, també pertorbadora, que la protagonista no està contenta de veure. De la mateixa pel·lícula ens va ensenyar com un so diegètic es pot convertir en un element més de la música no diegètica que entra poc a poc.
O l’exemple de “Jaws”, on la melodia que sona cada vegada que apareix el tauró en escena, actua de “leitmotiv” i avisa a l’espectador que s’acosta un atac. Aquest tipus d’element musical recurrent, ajuda a situar l’espectador: clarifica personatges i fins i tot aconsegueix situar-los a la pantalla encara que no hi siguin. De totes maneres, si s’utilitza aquest tipus de recurs cal no abusar-ne, han de ser pocs i clars per no confondre a l’espectador.
El silenci com a eina de producció musical
Un dels punts clau de la màster class va ser entendre que no sempre cal posar música. El silenci és també un element essencial del disseny sonor, capaç de generar tensió, espai i impacte emocional.
Controlar el silenci és una de les tasques més complexes per a un productor musical, ja que la solució fàcil sovint és omplir totes les escenes amb música. Saber quan no intervenir és tan important com saber quan fer-ho.
Música senzilla al servei de la imatge
Dani Trujillo també va destacar que, en alguns projectes, el productor haurà de crear una música aparentment simple si la narrativa ho requereix. Un exemple clar és “Rocky”, on la banda sonora va rebre crítiques inicials per la seva senzillesa, però encaixava perfectament amb la naturalesa del personatge i la història que s’estava explicant.
Música i emoció: com connectar amb l’espectador
La música té una capacitat directa d’associar-se amb els estats emocionals:
- Ritmes ràpids, sons expansius i patrons repetitius solen transmetre eufòria i energia.
- Tempos lents, dinàmiques suaus i frases melòdiques llargues evoquen calma i tranquil·litat.
Aquest vincle emocional reforça la necessitat que el productor musical participi activament en tot el procés creatiu d’una producció audiovisual.
Director i productor: una col·laboració imprescindible
Perquè el missatge arribi de manera coherent a l’espectador, director i productor han de treballar conjuntament, des de les primeres fases del projecte. La música no ha de ser un afegit final, sinó una part integrada del relat audiovisual.
Conclusions de la màster class
Després de la sessió, van quedar clars tres principis fonamentals del disseny sonor:
- Omplir una peça de música innecessària pot distreure l’atenció de l’espectador.
- El silenci és una eina clau dins del disseny sonor.
- El so té una trama, una estètica i un guió propis.
